A l'amic Ferran
Hui, les paraules es tornen insuficients
per a retre homenatge a Ferran,
mestre i educador, formador de mestres,
lluitador incansable per la nostra llengua.
Amb saviesa i paciència vas ensenyar-nos
a estimar la paraula, a respectar-la i a fer-la créixer.
Fou la teua veu un far que il·luminava les ments,
un clar exemple d’entrega i dignitat.
Com a pare, la teua estima fou farcida d’afecte;
com a espòs, la fidelitat fou el teu nord constant;
i com a avi, el teu cor generós fou refugi i tendresa.
La família, sempre al centre de la teua vida.
Amic fidel dels bonsais, de la cuina i de les tertúlies,
vas saber trobar la bellesa en les coses senzilles,
donant vida amb les teues mans, compartint-la amb els altres,
amb aquell somriure amable i aquella mirada clara.
Hui ens has deixat, bon home, i amb tu se’n va
una part del nostre esperit, però la teua llum perdurarà.
Perquè els qui han sembrat amor i coneixement
mai no moren: viuen per sempre en el cor dels qui els estimem.
Descansa en pau, Ferran,
la teua empremta romandrà viva
en cada paraula, en cada gest,
en el record d’una gent que mai
t'oblidarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario